fbpx

La sala analiza el marco jurídico dentro del cual se enmarca el uso vehicular de las lenguas en la enseñanza: el Estatut d’Autonomia de Catalunya, la Llei d’Educació de Catalunya, la Llei Orgànica d’Educació y varias sentencias del Tribunal Constitucional

El TSJC obliga a un mínimo del 25% de enseñanza en castellano dentro del sistema educativo de Catalunya

Noticia

La sección quinta de la sala del Contencioso Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya estima parcialmente el recurso interpuesto por la Abogacía del Estado, en nombre del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, contra varias resoluciones del Departament d’Educació en materia de uso de las lenguas vehiculares en la enseñanza.

Educacion catalan

La sala declara “l’obligació de la Generalitat de Catalunya d’adoptar les mesures necessàries per tal que garanteixi que tots els alumnes rebin de manera efectiva i immediata l’ensenyament mitjançant la utilització vehicular normal de les dues llengües oficials en els percentatges que es determini, que no podran ser inferiors al 25% en un i altre cas”.

La sala analiza el marco jurídico dentro del cual se enmarca el uso vehicular de las lenguas en la enseñanza: el Estatut d’Autonomia de Catalunya, la Llei d’Educació de Catalunya, la Llei Orgànica d’Educació y varias sentencias del Tribunal Constitucional. Así como la información requerida al Departament d’Educació sobre los datos reales del uso de ambas lenguas en los centros escolares. Según la resolución, “de la documentació aportada i la prova practicada en el recurs es desprèn que, en conjunt, l’ús vehicular de la llengua castellana en el sistema d’ensenyament de Catalunya és residual, o al menys així és en una part significativa de centres i grups docents, de forma que es constata una infracció del marc jurídic vigent”.

Por todo esto “...sí que correspon fixar un ús vehicular mínim de les llengües oficials que permetin redreçar l’actual situació contrària a l’ordenament. Això és, la determinació d’un nivell mínim d’utilització vehicular de la llengua oficial per sota del qual cal entendre que s’infringeix l’imperatiu d’ús ordinari i normal de la mateixa a l’ensenyament. Aquesta presència mínima ha estat fixada per la jurisprudència en un ús vehicular mínim del 25% de les hores lectives que, a més de l’ensenyament de la pròpia llengua oficial ha d’incloure íntegrament almenys el d’altra matèria o assignatura no lingüística curricular de caràcter troncal o anàleg”.

La parte demandante solicitaba también que se modificaran los impresos de preinscripción escolar para que los padres tuvieran acreditado que el castellano sería lengua vehicular en todos los cursos. La sala desestima esta petición dado que, con el cumplimiento del porcentaje mínimo del 25% este ya garantizaría el acceso y uso de ambas lenguas desde infantil. El tribunal afirma: “...el principi de no discriminació dels alumnes per raó de la llengua establert a l’Estatut d’Autonomia imposa un sistema d’una única línia bilingüe, sistema que exclou per la seva pròpia naturalesa la llibertat d’opció per part dels usuaris. La Llei d’Educació de Catalunya ha estat conseqüent amb aquest plantejament, establint a l’efecte un sistema de recolzament lingüístic als alumnes que ho requereixin als efectes de facilitar la seva integració en el moment d’incorporar-se al sistema”. Així doncs, el fet que les inscripcions no incloguin l’opció de llengua vehicular no pot ser considerades, a efectes de la sala, “il·legals”.